| Durant les primeres dècades del segle XX, la ciutat de Granollers vivia un moment de plenitud dins l’àmbit musical.
|
| |
“A principis de l’actual segle, Granollers ja era un planter de músics. Quasi
tots ells formaven part de les clàssiques orquestres que amenitzaven, arreu de
la nostra terra, les festes majors pobletanes, com també els sants de barri
i altres festes populars. Les orquestres de Granollers, estimades a tot Catalunya,
eren pels granollerins un motiu d’ orgull ( ... )”.
Josep M. Ruera i Pinart. La nostra Escola Municipal de Música. Ponència del Centre d’Estudis de l’Associació Cultural de Granollers, Granollers 1984.
|
L’ambient que aleshores es respirava
a la ciutat, on convivien diferents associacions corals (com l’Orfeó Femení, la
Societat coral Amics de la Unió, i diversos esbarts de caramelles i rondalles
infantils), va ser del tot favorable per tirar endavant la proposta de creació
d’un centre d’estudis municipal de música.
El 15 d'agost del 1920, es va constituir la Junta Directiva del que s'anomenaria l'Associació de Musica de Granollers. Aquest fet va proporcionar a la ciutat la possibilitat d'obrir-se a l'exterior, tot rebent la visita de diverses figures dins el panorama musical nacional i estranger (com el Quartet Renaixement, en Joan Lamote de Grignon, l'Eduard Toldrà, l'Orquestra Simfònica de Madrid, el Quartet Wedling d'Stuttgart, o el violinista belga Mateu Crickboom). Temps més tard, aquesta associació va crear l'Orquestra de Concerts, integrada per músics tant de Granollers com de Barcelona.
La ciutat anava creixent, i el seu panorama musical també.
|
|
"El Casino de Granollers i La Unió Liberal competien en oferir-nos òperes i sarsueles".
Josep M. Ruera. La nostra Escola Municipal de Música. Ponència del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural de Granollers, Granollers 1984.
|
|